Resultats de la cerca frase exacta: 888
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
sòl
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Superfície del terreny o d'altra cosa sobre la qual es camina. Terreny considerat en relació amb el conreu o com a suport de la vegetació. Un sòl fèrtil. Capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència dels [...]
|
|
2.
sol 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estel al voltant del qual gira la Terra. La llum del sol. El sol, ara, surt a les cinc i es pon a les set. Ser el sol alt, baix. A hora de sol post. Cos celeste de naturalesa anàloga al Sol. Llum directa del Sol. Prendre el sol. Posar a eixugar una cosa al sol. Posa't allí on no toqui [...]
|
|
3.
sol 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cinquena nota de l'escala musical diatònica. [...]
|
|
4.
sol 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema col·loidal consistent en la dispersió d'un sòlid en un líquid. [...]
|
|
5.
sol 4 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense companyia, sense ningú més. Viu sol, des que se li morí la germana. Aneu-vos-en: deixeu-me sol. Hem deixat els nens sols a casa. En aquella casa era ell sol a treballar. Menjar pa sol. sol com un mussol Molt sol. un sol Un únic. No hi ha sinó un sol Déu. [...]
|
|
6.
soliu -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sol, sense companatge. [...]
|
|
7.
vern 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. sol4. [...]
|
|
8.
esfetgegar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esfreixurar-se. Ens esfetgeguem treballant de sol a sol, però no sortim de pobres. [...]
|
|
9.
solitud
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de qui és sol, de qui viu sol o gairebé sol. La solitud m'espanta. Tinc necessitat de solitud. Lloc solitari, desert, inhabitat. [...]
solitud
|
|
10.
monofòbia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Por d'estar sol, horror a la soledat. [...]
|
solitud
1 f. [LC] Estat de qui és sol, de qui viu sol o gairebé sol. La solitud m'espanta. Tinc necessitat de solitud.
2 f. [LC] Lloc solitari, desert, inhabitat.